Que fer amb el monuments franquistes?

Si ens regim estrictament pel que diu l’article número 15 de la llei de memòria històrica, la resposta seria clara i concloent: retirar tot aquell monument que no presenti unes qualitats artístiques o arquitectòniques suficientment destacables com per mantenir-lo i preservar-lo malgrat el seu clar signe franquista. Però creiem realment que aquesta ha de ser la mesura que s’ha de prendre? No resulta una mica paradoxal que una llei que el que vol defensar és la memòria i el record opti per eliminar bona part d’aquests records, condemnant estàtues, símbols franquistes i tot un seguit més d’elements a la desesperada per evitar ferir certes sensibilitats les quals, al meu entendre, ja han estat ferides de la manera més crua i indeleble a través de la vivència i la experimentació dels abusos i negligències que es varen cometre durant la guerra civil i la posterior dictadura franquista?

Davant totes aquestes preguntes la meva resposta seria clarament desfavorable a la eliminació quirúrgica de tots els símbols franquistes. Si la meva opinió pogués comptar no dubtaria a defensar la utilitat de mantenir tota aquesta simbologia feixista, però, encara defensaria amb més contundència la necessitat de posar tots els recursos humans i econòmics (els que es destinarien a la retirada de tota la simbologia) en informar a la població, en explicar de manera racional i el més allunyada possible de qualsevol posicionament ideològic (ja que la neutralitat absoluta resulta impossible i més encara amb elements històrics tan pròxims i carregats de sentimentalisme com son aquests), les situacions, els fets i tot el conjunt d’elements que es varen viure durant aquest període de la història espanyola. Així, el que aconseguiríem és la formació de persones amb unes bases que els capacitarien per tenir una opinió informada del que va passar i de tot el que representen aquests símbols franquistes i no, una població mancada de coneixements a la qual retirem el símbols d’èpoques anteriors per evitar que els puguin ferir la sensibilitat, però alhora també amaguem uns patiments i uns fets que cal mantenir ben frescos i vius per evitar que es tornin a repetir. No és al cap i a la fi una de les funcions de la historiografia en general mantenir el record tant dels fets que ens omplen d’orgull com dels que ens avergonyeixen? Doncs davant d’això només em queda dir ben alt: no a la eliminació i sí a la informació!