El gir ligüític

El gir lingüístic

Parlar del gir lingüístic en la historiografia és parlar d’una nova concepció de com fer història,de com analitzar els elements que finalment ens permetran generar l’imatge d’aquests temps passats que tot historiador busca. El gir lingüístic nascut duran la dècada dels 70 va entrar des d’un primer moment en clara confrontació amb la història encotillada i cientifista que es feia en aquest moment. Aquesta nova tendència històrica apostava per una reinterpretació, o millor dit ,una reutilització de la història objectiva i mancada de cap element personalitzant que s’utilitzava. Aquesta historiografia preocupada per presentar la història com científica, basava les seves conclusions en l’anàlisi de dades com index de producció,resultats polítics,estructures socials,elements de curta i llarga durada,etc. En definitiva tot un conjunt de dades objectives mancades de qualsevol tipus d’element individualista. Per la seva banda el gir lingüístic apostava per una visió diferent,no negava la utilitat dels elements objectius obtinguts per la història econòmica i social,al contrari,però creia que serien més útils si els combinaven amb estudis més personalitzats i subjectius en els que l’individu prenia rellevància i esdevenia element vertebrador i motor de la evolució històrica. Amb aquests individualisme s’obtenien una gran varietat de punts de vista i s’eliminava la dinàmica de grans grups utilitzada fins al moment i que en molts casos provocava generalitzacions que eliminaven elements que resulten plenament vàlids per generar noves línies d’investigació que poden aportar punts de vista innovadors i genuïns que permetin a l’historiador posar en dubte antics paradigmes i continuar així avançant en l’estudi històric de les més diverses etapes cronològiques.
Des d’aquesta perspectiva sembla que el gir lingüístic sigui la solució a tots el problemes de l’estudi històric,però evidentment presenta certs elements obscurs que cal esmentar i que son presentats en el text de Spiegel que ens serveix com a punt de partida per plantejar aquests elements de debat presents en la historiografia actual. El principal problema que es detecta en la utilització d’aquest gir lingüístic és la facilitat amb que es pot corrompre el llenguatge degut a la subjectivitat de la persona i a la carrega psicològica que pot presentar. D’aquesta manera molts individus carreguen positivament o negativament certs elements i els comentaris que fan dels mateixos en funció de la seva experiència vital i de la seva relació amb ells.Fruit d’això podem detectar clars partidismes en les visions obtingudes,que caldrà que l’historiador corregeixi,afirmi o desmenteixi. Un altre element que ha generat debat entre els defensors del gir lingüístic i els de les tendències historiogràfiques més conservadores i estructuralistes és el tipus de llenguatge utilitzat per transmetre la informació obtinguda. Les tendències estructuralistes defensen un llenguatge culte,acadèmics i allunyat de la major part de la població o si més no més pròxim als cercles acadèmics que a la població general. Els partidaris del gir lingüístic realitzen l’aposta de manera totalment inversa,és a dir que per a ells la millor manera de fer arribar la informació obtinguda de l’estudi històric és la utilització d’un llenguatge planer i simple que permeti una gran difusió de les seves idees,evidentment els detractors d’aquest sistema argumenten que aquesta simplicitat lingüística comporta una pèrdua de concreció i credibilitat que fa que la informació perdi gran part del seu valor.
Així doncs podem parlar d’un debat vigent i que no sembla pròxim a la seva fi ja que arribar a un punt intermig en la utilització del conceptes estructuralistes o lingüístics comporta gran pèrdues per cadascuna de les parts,fet que comporta unes variacions excessivament importants com per poder ser assumides per cap de les dues tendències.Només ens queda esperar a veure quina de les dues tendències mostra la seva superioritat damunt l’altra,així que paciència.