El gir lingüístic II

El gir lingüístic

L’anàlisi d’aquests dos textos ens porta a poder observar clarament un dels elements condicionants més importants del gir lingüístic i de la seva utilització, com és la variació del llenguatge. Més que la variació del llenguatge,que en molts casos podria ser entesa com l’adopció de nous termes, el que ens afecta especialment en la utilització del mètode lexico-analític del gir lingüístic és el significat de la paraula. D’aquesta manera i tal com se’ns mostra en els dos paràgrafs analitzats la significació de termes com classe, treball o lluita canvien els seu significat o, si volem ser més exactes, els significats i la rellevància que tenen per la societat i els individus del moment en que són utilitzats. Davant d’aquesta situació de variabilitat resulta comprensible la reticència d’alguns historiadors per apostar per l’us de l’anàlisi lingüístic en l’estudi històric, ja que la significació variable dels mots comporta una base excessivament inestable com per poder construir i vehicular tota una línia d’estudi. D’altra banda aquesta dificultat i inestabilitat pot convertir-se en una virtut si sabem buscar i ordenar la informació que ens pot aportar l’estudi lingüístic. La variabilitat de la significació dels mots ens permet resseguir els canvis que viu la societat en l’època històrica analitzada. Evidentment podem optar per opinar que aquests inestables fonaments no permeten realitzar un estudi suficientment estructurat com per que les conclusions extretes es puguin presentar al public. Aquest raonament seria plenament acceptat si entenem l’estudi històric com quelcom que analitza elements inamovibles,veritats absolutes que conformaran aquests tipus d’història de caràcter cientifista que molts varen aplaudir i utilitzar durant les dècades dels 50 del segle passat. Una historiografia que apostava per la utilització d’elements estructurals que permetessin generar grans teories i que permetessin apropar de mica en mica l’història a la ciència per tal de dotar a la primera de les dues d’un respecte i un reconeixement del que només gaudia la segona. Aquesta manca de flexibilitat en les fonts i també en els sistemes de transmissió del coneixements adquirits,lligats en la història estructuralista a encotillats textos acadèmics de difícil comprensió per la immensa majoria del públics, va fer que la història s’anés elititzant i quedant lluny de l'abast del public general, restant-li així certa significació i interès social. A més l’estructuralisme i la seva rigidesa comportaven poques possibilitats de variacions interpretatives i per tant limitaven l’obertura de nous camps d’estudi que permetessin a l’història mantenir el dinamisme necessari per seguir evolucionant. Davant d’aquesta situació estàtica va aparèixer el gir lingüístic,que apostava per l’anàlisi del llenguatge i dels significats i interpretacions del mateix per obtenir una visió el més acurada possible dels temps passats. Als anys 70 del segle passat neix aquest gir lingüístic que analitza el llenguatge, que tal i com ja em mencionat al principi i com podem veure ens els textos esdevé canviant i dinàmic a l’igual que els seus significats i la relació d’aquests amb els individus que conformaven les societats. Fruit d’això no només naixien nous camps d’estudi sinó que també s’inicien nous procediments historiogràfics que centren l’interès de l’estudi en els registres lingüístics que ens permeten obtenir informació del passat.Juntament amb aquests nous procediments també neix un element que esdevé bàsic en aquest nou sistema, que és la interpretació que l’historiador ha de fer de les dades obtingudes per tal de poder limitar al màxim les inferències partidistes o tendencioses presents dins de tot llenguatge.

Així doncs els que podem extreure del textos és l’interès que presenta l’anàlisi lingüístic i del significat de les paraules per poder analitzar moments històrics concrets. També resulta molt interessant la diferenciació del significat d’una paraula en funció dels elements de classificació utilitzats per la societat fet que s’esmenta dins el primer text i es reafirma en el segon,en el qual no es fa referència de manera tant directa a la variabilitat d’interpretacions en funció dels sistemes de classificació,sinó que el que se’ns mostra és la necessitat de variar el discurs i la interpretació de determinades paraules per tal de puguin expressar realment el que la societat necessita. En conclusió el que podem afirmar és que l’estudi lingüístic de la història resulta altament fructífer,però alhora resulta extremament variable tal i com podem observa en el textos analitzats.